Obama pressiona al Marroc per a solucionar el conflicte del Sàhara

Sàhara Occidental, Mauritània, USA, Política exterior d'Espanya, Algèria. Sembla que el que s'ha apuntat en aquest blog no anava desencaminat: Obama està pressionant al Marroc perquè accepti una solució al conflicte del Sàhara Occidental compatible amb el Dret Internacional. Mohamed VAIG VEURE, molt empipat amb els nord-americans, s'ha negat a rebre a Christopher Ross, el diplomàtic nord-americà nomenat Enviat Personal del Secretari General de l'ONU. En el Sàhara Occidental i a Mauritània es lliura una lluita sorda entre USA i França. Amb qui estan el president Rodríguez i el ministre Moratinos? La mateixa premsa espanyola que dedicava columnes i pàgines a l'escandalosa detenció d'una imaginària "cèl•lula yihadista" no ha dit RES de la gira de l'Enviat Personal de l'ONU per a l'assumpte del Sàhara Occidental. Una gira en la qual han ocorregut coses importants i que mereixen ser examinades.
1. EL CONTEXT: USA EXCLOU AL MARROC DE LA SOLUCIÓ DEL CONFLICTE EN MAURITÀNIA Com sabràs a Mauritània s'ha produït una sorda lluita d'influència entre França i USA. La crisi de Mauritània s'ha resolt respectant la legalitat constitucional, com pretenia USA. L'altra "solució" que era convalidar el cop d'estat, la "solució" donada suport per França i per Moratinos ha fracassat. No només això, sinó que l'agent principal de la política francesa, El Marroc, ha estat exclòs per USA de la solució de la crisi mauritana, tal com rebel•la el setmanari marroquí AL Usbua que en la seva edició de 2 de juliol diu: Els assessors de Ross que li acompanyen (en el seu actual gira per la regió) comenten l'èxit del pla de Obama a Mauritània, pla que va obligar al president de la junta militar, Uld Abdelaziz, a dimitir. Per primera vegada El Marroc ha estat exclòs i no es va permetre a cap representant marroquí participar en les gestions d'USA a Nuakchott Obama vulgues uneixi solució per a tots els problemes de la regió, inclòs el conflicte del Sàhara, en dos anys. 2. LA PROPOSTA MARROQUINA DE "AUTONOMIA" DEFINITIVAMENT ENTERRADA: CAP A UNA VERSIÓ CORREGIDA DEL "PLA BAKER". Ross ha visitat la regió amb una nova proposta. Aquest fet és, en si mateix, significatiu, perquè significa, pura i simplement, que no es pren en consideració la proposta marroquina d'atorgar una suposada "autonomia" al Sàhara Occidental. Els lectors d'aquest blog no s'estranyaran per això. Ja vaig advertir aquí que en la reunió del Consell de Seguretat d'abril de 2009 que va aprovar la resolució 1871 l'ambaixador USA no va emetre cap suport a la proposta marroquina, a diferència del que va ocórrer l'any anterior quan es va aprovar la resolució 1813 . Parlant en clar: la línia Walsum-Moratinos (donada suport per Arístegui) és una via morta. Altre "èxit" per a sumar en el currículum de la diplomàcia del president Rodríguez. Queda per a mi clar que ni USA ni Ross, donen suport la "solució" d'una suposada "autonomia" , però quin és la nova proposta? Aquí vaig apuntar que en l'anterior gira aquesta nova proposta podria anar en la línia del Pla Baker. Oficialment seguim sense saber gens d'en què consisteix. Però ja hi ha alguna filtració. Si donem crèdit al setmanari marroquí AL Usbua, abans citat: Sembla que l'Enviat de l'ONU, Ross, ha vingut a la regió amb una nova proposta que estipula que una autoritat local en el Sàhara celebrarà eleccions sobre la base d'identificacions emeses per ambdós, El Marroc i el Front Polisari, com primer pas per a arribar a una solució. A mi personalment, això no em sembla que estigui molt lluny de la primera fase del Pla Baker. El fet és que el pla proposat per Ross (que no sabem si coincideix amb el que assenyala AL Usbua) ha estat donat suport pel president algerià, pels saharauis i no ha suscitat rebuig a Mauritània. Un escenari similar al que es va produir amb el pla Baker: tots donaven suport el pla menys El Marroc. L'aïllament va anar de tal magnitud que França no es va atrevir a votar contra el pla en la resolució 1495, de juliol de 2003, del Consell de Seguretat (del que llavors formava part Espanya).
3. MOHAMED VAIG VEURE DEMANA AJUDA A OBAMA, OBAMA LI DEMANA QUE DONI SUPORT A ROSS, I MOHAMED VAIG VEURE DESAFIA A ROSS 3-1, Mohamed VAIG VEURE, alarmat per les gestions de Ross, ha demanat suport a Obama. El dia 3 de juliol l'agència oficial de premsa marroquina va desvetllar la carta que Obama havia escrit a Mohamed VAIG VEURE i on, per primera vegada, el president americà es pronuncia sobre el Sàhara Occidental. La MAP no diu quan està datada la carta de Obama, encara que per a mi està clar que és anterior a la visita de Ross. Però la MAP, després de reproduir la carta de la qual no dóna la data, afegeix una frase final que aporta valuosa informació: És de recordar que SM el Rei Mohamed VI havia dirigit en les últimes setmanes missatges al president americà relatius a aquestes diferents i importants qüestions. O sigui, que el sultà marroquí, preocupat pel curs que està prenent el conflicte del Sàhara Occidental va demanar al president Obama "ajuda". Recordem que Mohamed VAIG VEURE @fer<3> ja el mateix amb Bush poc després de l'aprovació del Pla Baker. En aquell cas, la gestió va ser reeixida. Sembla ser, i així ho hem apuntat aquí, que en canvi del suport diplomàtic USA, El Marroc es va oferir a "deslocalitzar" al Marroc la tortura de presos de la CIA, al•legant l'acreditada "eficàcia" dels serveis de tortura marroquines. Ara, no obstant això, sembla que les coses no s'han resultat igual. Vegem per què. 3-2, El president Obama demana al sultà marroquí que doni suport a Ross. La carta de Obama (que, insisteixo, la MAP no ha datat) diu això: Quant a la qüestió del Sàhara, el president americà diu entendre "la importància que revesteix la qüestió del Sàhara Occidental per a Vostè, per al seu Regne i per a totes les poblacions que han sofert a causa d'aquest conflicte". "Comparteixo el vostre compromís que les negociacions portades a terme sota els auspicis de les Nacions Unides, constitueixen el marc adequat que permet assolir una solució mútuament acceptable, i espero que Christopher Ross, un diplomàtic experimentat que té una àmplia experiència de la regió, pugui promoure un diàleg constructiu entre les parts", afegeix. En aquest sentit, el President Obama diu que el seu Govern "treballarà amb el Vostre i amb altres parts en la regió, per a arribar a una solució que respongui a les necessitats de les poblacions, en matèria de gobernanza transparent, de confiança en l'Estat de Dret i d'una administració de justícia equitativa". Dita d'altra manera, el president Obama demana expressament a Mohamed VAIG VEURE que doni suport les gestions de Ross. 3-3, I el sultà marroquí desplanta a Ross. Christopher Ross va iniciar el seu gira a Algèria el 23 de juny. Allí va ser rebut pel president Buteflika i el ministre d'Afers exteriors. Li va exposar el seu pla i després de la reunió Ross va dir que era "optimista" sobre la possibilitat de solucionar el conflicte. El 25 de juny va visitar al capdavant Polisari. Allí es va entrevistar amb el president sahrauí i amb l'equip negociador amb El Marroc. El Polisari li va dir que estava "plenament disposat" a cooperar amb Ross. El 26 de juny Ross va viatjar a la capital de Mauritània, on es va entrevistar amb els nous president, primer ministre i ministre d'Afers exteriors. Recordem que en el seu primera gira per la regió, Ross no va visitar Mauritània, on havia un govern colpista no reconegut per USA (encara que si per França, Espanya i El Marroc). Ara, després d'arribar-se a una solució a la crisi en la línia patrocinada per USA, s'ha entrevistat amb els màxims responsables. El 27 de juny, Ross va viatjar a Rabat. Allí ni Mohamed VAIG VEURE ni el primer ministre s'han volgut entrevistar amb ell. Els desvergonyiments a Ross han estat constants. Per a començar, a la seva arribada a l'aeroport va ser rebut per responsables de nivell mig (un ambaixador i un director de protocol d'un ministeri). Durant 3 dies els mitjans marroquins no van donar informació sobre la visita. Es va entrevistar amb els ministres d'Exteriors i d'Interior, amb el cap del servei secret i amb un sahrauí col•laboracionista, Khalihenna Uld Rachid, a més d'un responsable de la Unió del Magrib Àrab. Allí va estar fins al dia 30 de juny. No obstant això, d'acord amb algun mitjà marroquí (AL Ajbar AL Yaum, de 1 de juliol de 2009): Mohamed VAIG VEURE no va rebre a l'Enviat Personal del SG de l'ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, durant la seva recent visita al Marroc. Algunes fonts apunten que el rei estava de visita en Uxda durant la visita de Ross, mentre que unes altres opinen que el palau real pot estar insatisfet amb l'enfocament de Ross. El desvergonyiment sembla que va asseure malament a Ross segons el francòfon Li Soir i el seu germà arabófono AL Masae, en la seva edició del 2 de juliol: L'Enviat Personal de l'ONU Christopher Ross, va abandonar El Marroc sense entrevistar-se amb el rei Mohamed VAIG VEURE. Una font pròxima a el Massae va revelar que Ross es va anar "descontentament" per aquestes entrevistes amb responsables marroquins que van discutir amb ell assumptes superficials sense tractar els assumptes essencials que són competència del rei. 4. I ESPANYA, QUÈ VA A FER? El 30 de juny Ross va arribar A Espanya on es va entrevistar amb Moratinos. Consultant la pàgina del Ministeri francès d'Afers exteriors no consta que Ross hagi visitat França: és una manera deliberada de dir que USA exclou el "enfocament francès" en la solució del conflicte del Sàhara Occidental? Una mica lògic en tot cas: és Espanya la potència administradora del territori, no França. El president Rodríguez agrada de vendre una imatge "ideològica" de la política exterior segons la qual Espanya dóna suport a un o altre líder en certs escenaris segons la simpatia ideològica. Doncs bé, si parafrasegem el lema electoral amb el qual el PSOE va perdre les eleccions europees podríem dir que "aquest partit es juga en el Nord d'Àfrica". Quin és el partit? El partit de la independència del Sàhara Occidental. Qui juguen? Doncs el francès conservador Sarkozy i el nord-americà esquerrà Obama. El partit es juga a Àfrica. De quin costat estan el president Rodríguez i el ministre Moratinos?
Carlos Ruiz Miguel