Manifest, per un Sàhara Lliure

L'Estat espanyol continua sent responsable legal i polític d'aquesta tragèdia.
Mentre el poble sahrauí no pugui decidir lliurement el seu futur, el Govern d'Espanya carrega amb la responsabilitat del sofriment i de la violació permanent dels drets humans que pateix la població sahrauí al Sàhara Occidental.

Per això, li demanem al Govern espanyol que, fent seu el clam social i polític majoritari, faci front a la seva responsabilitat històrica al deute moral amb el Poble Sahrauí i impulsi un procés que li possibiliti exercir el seu dret a la lliure determinació, per tal de contribuir a una pau justa i duradora, i a l'estabilitat al Magreb. L'Estat espanyol, antiga potència colonial administradora encara del territori segons el dret internacional, i ostentant per al proper semestre la Presidència de la Unió Europea, ha de potenciar el seu paper en la resolució del conflicte, reforçar el paper europeu com a actor global, impulsant totes les seves capacitats en coordinació amb la nova Administració nord-americana, i implicar-se més en la recerca d'una solució justa i definitiva, en una zona especialment sensible per a la nostra seguretat.

Avui reafirmem el nostre suport i solidaritat amb el Poble Sahrauí, i denunciem:

• La responsabilitat històrica, política i ètica d'Espanya pel que fa com a potència colonial del Sàhara Occidental, i el seu actual "mirar cap a un altre costat" quan no mostrant el seu suport a falses solucions que no resolen el conflicte i demoren la seva solució.
• L'estancament del conflicte per la intransigència marroquina, amb el silenci còmplice d'alguns països amb interessos econòmics i polítics a la zona.
• La violació dels Drets Humans a les zones ocupades del Sàhara Occidental i la campanya de repressió contra la població civil indefensa i els seus activistes.
• El cessament de la venda d'armament i de material de doble ús al Regne del Marroc.
• L'espoli de les riqueses naturals del Sàhara Occidental, durant aquests més de 30 anys d'ocupació militar marroquina, en contra del dret internacional sobre protecció de recursos naturals en els territoris pendents de descolonització.
Així mateix, exigim:
• Al Regne del Marroc l’alliberament immediat dels 7 activistes detinguts al seu retorn dels campaments de refugiats i pendents d’un consell de guerra que pot suposar la condemna a mort de: Degja Lechgar, Rachid Sgahir, Nassiri Hamadi, Yehdih Terruzi, Saleh Loubeihi, Brahim Dahane, Alí Salem Tamek.
• El cessament de la repressió, i violació dels Drets Humans en els Territoris Ocupats i la immediata alliberament de tots els presos polítics sahrauís a les presons del Marroc.
• La condemna i el cessament de la violència brutal que en aquests moments exerceix la Policia i l'Exèrcit marroquí sobre la població civil sahrauí, cessin les tortures i s’anul•lin els judicis contra ciutadans sahrauís.
És fonamental la intervenció urgent de la comunitat internacional, la protecció dels drets humans per part de la Missió de les Nacions Unides per a la realització del Referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) i la presència massiva d'observadors internacionals i mitjans de comunicació en els territoris que serveixin de protecció a la població indefensa.
No descansarem fins que es faci justícia i aquest poble germà pugui viure en pau a la seva terra, unides les famílies, sense mur i mines que ho impedeixin.
Per un Sàhara Lliure.

Palafrugell, 23 d’octubre de 2009

Com es desenvolupa el documental RASD ¿JUSTÍCIA SENSE GUERRA?

Com es desenvolupa el documental RASD ¿JUSTÍCIA SENSE GUERRA?
Fa uns anys (2003-2007) i mentre jo era regidor de cooperació a l'ajuntament de Palafrugell, tenia la inquietud de denunciar al món la injustícia que patia el poble sahrauí, sí que havia documentals i s'havia escrit molt sobre el tema, però jo volia fer alguna cosa diferent que realment donés a conèixer aquesta injustícia, després de diversos intents amb experts d'audiovisuals i vist els pressupostos que requeria la meva idea gairebé desisteixo de continuar amb ella, però casualitats del destí, arriba a les meves mans una proposta d'un documentalista de Palafrugell Josep Lluís Penadès, que havia fet alguna cosa sobre els indis bribri de Costa Rica, parlant amb ell li va semblar interessant la meva idea i ens posarem a treballar, el tracte va ser que la realització del documental no fos un cost per a ell, és a dir treballaria gratis, així que varem preparar el projecte del documental, la segona part vindria de com justificar l'administració municipal el cost d'aquest projecte.
He de dir que el nostre ajuntament esta agermanat amb la daira de Bucraa als campaments de refugiats de Tindouf i que jo com a representant del meu ajuntament, pertanyia a la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí.
Des de la CCASPS ja s'havia fet un intent per aconseguir testimonis dels territoris ocupats del Sàhara Occidental, però el material que es va aconseguir no era d'un mínim de qualitat, així que varem proposar un segon viatge i és aquí on jo vaig introduir el projecte del documental matant així dos pardals d'un sol tret, aconseguir uns testimonis de qualitat audiovisual i finançar en part el documental.
Sortim cap al Aaioun (març 2007) dos representants polítics i dos periodistes, la Montse Coll, regidora de Caldes de Montbui, l'Annia Garcia periodista de Rubí, en Grau Serra càmera de TV de Barcelona i jo mateix, regidor de Palafrugell.
Va ser un viatge amb multitud d'anècdotes, que algun dia escriuré, però l'important és que aconseguirem un excel•lent material audiovisual i testimonial per al nostre documental, amb moltes hores d'entrevistes als activistes més importants del Sàhara Occidental i on també vaig fer bones amistats amb ells, avui alguns detinguts i torturats per la policia marroquina.
Després (abril 2007) continuem el projecte en els campaments de refugiats aprofitant els meus viatges de control de projectes a la daira de Bucraa, aquí ens va acompanyar Grau el càmera i Roger periodista i realitzador de TV, més hores de filmació, testimonis i entrevista als sahrauís, de tots els gremis, mestres, metges, paletes, famílies etc.
El desembre 2007 i aprofitant el Congrés Nacional Sahrauí a Tifariti, continuem amb el treball ja més a nivell polític amb representants sahrauís de l'exèrcit, polítics i defensors de DDHH que estaven en el congrés, aquí es despenja Grau per accident a Barcelona i ocupa el seu lloc Bernat càmera de TV.
2008 i part de 2009 han estat anys per d'acabar entrevistes a Catalunya, muntatge i lluita per aconseguir la resta dels recursos necessaris per acabar el projecte, que per fi s'estrenarà el dia 23 d'octubre al TMP (Teatre Municipal de Palafrugell) a les 22 hores.
No cal dir que ha costat un esforç molt important tant físic com econòmic i que alguns fins i tot ens jugarem alguna cosa més al Sàhara Occidental, però crec que l'objectiu s'ha complert, espero i desitjo que aquest documental sigui una bona eina per difondre la causa i la injustícia cap al poble sahrauí.
Aprofito per agrair a totes les persones i entitats que desinteressadament han col•laborat perquè, RASD ¿JUSTÍCIA SENSE GUERRA? Sigui una realitat gràcies amics.

Carlos Ruiz.
President de Lembarki, Associació d'Ajuda al Poble Sahrauí

Lembarki apoya la respuesta de WESTERN SAHARA RESOURCE WATCH

WESTERN SAHARA RESOURCE WATCH CONDENA LAS RECIENTES DECLARACIONES DE FELIPE GONZÁLEZ SOBRE EL SAHARA OCCIDENTAL

19 de octubre de 2009

Respuesta de Western Sahara Resource Watch a las declaraciones de Felipe González sobre el Sahara Occidental y Marruecos

El Observatorio para los Recursos del Sáhara Occidental (WSRW), una ONG independiente, denuncia las recientes declaraciones realizadas por Felipe González respecto al Sáhara Occidental y exige su dimisión como Presidente del Consejo de Sabios” de la Unión Europea.

WSRW ha tomado nota, con indignación, de las declaraciones de Felipe González, ex presidente del Gobierno de España, en el debate organizado en Caixaforum el día 28 de septiembre, difundidas en un video disponible en internet y de las que se han hecho eco algunas publicaciones electrónicas.

En dichas declaraciones el ex presidente español afirmó, entre otras cosas, 1) que en el Sáhara Occidental “no hay expoliación de recursos porque no hay ninguna actividad económica”, 2) que el Sahara Occidental fue parte de Marruecos pues estaba ligado por “derechos especiales” con el sultanato de Marruecos y 3) que Marruecos es “el país con mayor espacio de libertades del mundo árabe”.

Las declaraciones de Felipe González, en sí mismas escandalosas, adquieren una gravedad especial cuando se considera que las hace alguien que ha sido durante catorce años presidente del gobierno de España mientras España continuó rechazando su papel como potencia administradora del Sáhara Occidental ocupado. Esas declaraciones son igualmente deplorables viniendo de quien, en actualidad, es el presidente del “Grupo de reflexión sobre el futuro de Europa” designado por el Consejo Europeo de la UE.

La realización de actividades económicas en el ilegalmente ocupado Sáhara Occidental, fundamentalmente la explotación de fosfatos y pesca, es un hecho documentado. Sólo desde un profundo cinismo o desde la complicidad puede negarse esta explotación. A mayor abundancia, la UE, que ha nombrado a Felipe González presidente del “Grupo de reflexión” citado, ha reconocido que se están explotando los recursos pesqueros del Sáhara Occidental al amparo del acuerdo de pesca entre la UE y Marruecos.

WSRW recuerda a la opinión pública que:

1º. Las Naciones Unidas han establecido, en decenas de resoluciones, que el Sáhara Occidental es un Territorio No Autónomo pendiente de descolonización que debe ejercer de forma legítima su derecho a la autodeterminación.

2º. El Tribunal Internacional de Justicia ha establecido que Marruecos nunca ha ejercido soberanía ni ningún otro derecho de tipo territorial sobre el Sáhara Occidental. En consecuencia, la ocupación continuada del territorio por Marruecos es ilegal y debe considerarse tanto un crimen de guerra como crimen contra la humanidad.

3º. Las Naciones Unidas han establecido, igualmente, que los Estados miembros deben adoptar las medidas necesarias para lograr que sus nacionales y las compañías bajo su jurisdicción pongan fin a las actividades económicas que actúan en los territorios coloniales en beneficio ya nombre de las potencias coloniales y de sus aliados.

El artículo 21 del Tratado de la Unión Europea dispone que la acción de la UE se basará y respetará “los principios de la Carta de las Naciones Unidas y del Derecho internacional”.

A la vista de todo lo anterior, las declaraciones de Felipe González, en consecuencia, le inhabilitan para ocupar cualquier puesto de responsabilidad en la Unión Europea.

En consecuencia, WSRW condena las declaraciones de Felipe González y exige a las autoridades de la Unión Europea que, de forma inmediata e inequívoca:

1º. Desautoricen las palabras de Felipe González, presidente del “Grupo de Reflexión sobre el futuro de Europa”, sobre el Sáhara Occidental.

2º. Inviten a Felipe González a abandonar su puesto, dad la pérdida de confianza pública en su integridad.

WSRW es una organización no gubernamental internacional con activistas en más de 30 países, que impulsa el respeto al Derecho Internacional apoyando la descolonización del Sáhara y la soberanía del pueblo saharaui sobre sus recursos naturales. Para más comentarios o aclaraciones contactar con:
Catherine Lewis, Coordinadora Internacional de Western Sahara Resource Watch, lewis.cate@gmail.com / +61 407 288 358


Javier García Lachica, Western Sahara Resource Watch España / j.g.lachica@gmail.com / +34 615 917 339
http://www.wsrw.org

INTERVENCIÓ SOBRE EL SÀHARA OCCIDENTAL DAVANT EL IV COMITÉ DE NNUU SOBRE POLÍTICA ESPECIAL I DESCOLONIZACIÓ (Oct 2009)

INTERVENCIÓ SOBRE EL SÀHARA OCCIDENTAL DAVANT EL IV COMITÉ DE NNUU SOBRE POLÍTICA ESPECIAL I DESCOLONIZACIÓ (Oct 2009)
MIQUEL CARRILLO, DIPUTAT AL PARLAMENT DE CATALUNYA
Senyor president, senyores i senyors
Els agraeixo que em permetin ser davant el IV Comitè de NNUU.
Sóc català i els parlo com a diputat per Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya, el partit més històric de la política catalana.
La nació catalana comprèn molt bé la reivindicació nacional del poble sahrauí. Els diré per què. Catalunya va tenir les seves institucions i un sistema constitucional propi fins el 1714. Fa 300 anys el meu país va quedar integrat definitivament a la corona espanyola per via militar. El rei va ordenar la substitució de la llengua catalana pel castellà en tot l’àmbit públic, la justícia i l’ensenyament.
Actualment les dues llengües, català i castellà, són oficials al nostre territori. Avui utilitzo l’anglès davant vostès per visualitzar que, malgrat la imposició, deu milions de persones tenim el català com a llengua pròpia.
El meu partit té com a objectiu que el poble català pugui exercir el dret d’autodeterminació, tal i com el Parlament va aprovar. I que el poble decideixi si vol ser un estat independent a Europa, que és el desig d’una part creixent de la població.
Al Parlament de Catalunya presideixo l’Intergrup “per la Pau i la Llibertat al Sàhara”, per això els voldria explicar el posicionament que tenim al nostre Parlament en relació al problema del Sàhara. I després els faré algunes peticions en nom d’Esquerra Republicana.
Abans, vull fer referència a un altre català, el mestre Pau Casals, que al 1971 va composar l’Himne oficial de Nacions Unides i va parlar davant el plenari en aquest mateix edifici quan el secretari general U-Thant li va lliurar la Medalla de la Pau.
Al final de la meva intervenció, els comentaré com les paraules de Pau Casals sobre la Pau són vigents avui quan tractem el conflicte del Sàhara Occidental.
El Parlament de Catalunya, cada legislatura aprova acords en relació al Sàhara. Fa dos anys, el 28 de novembre de 2007, a l’inici de l’actual legislatura, el Parlament va aprovar una Declaració amb motiu de l’Any Internacional de Solidaritat amb el Poble Sahrauí.
El contingut de la declaració és el següent:
»Primer. El Parlament de Catalunya comparteix els continguts de la Resolució 1783 del Consell de Seguretat de l’ONU, (...), per la qual s’insten les parts en conflicte a continuar negociant per a assolir una solució política justa, duradora i acceptable mútuament que permeti la lliure determinació del poble del Sàhara Occidental; (...) a prorrogar el mandat de la Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (...).
»Segon. El Parlament de Catalunya condemna tota violació dels drets humans produïda en els territoris del Sàhara Occidental i insta el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides a tenir en compte l’informe emès per la comissió d’investigació de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a intervenir en el procés d’una manera eficaç, per a protegir els drets fonamentals i la vida de la població.
»Tercer. El Parlament de Catalunya constata la necessitat d’ajuda humanitària als camps de refugiats, per a atendre les situacions de precarietat que viu la població (...). Per això agraeix l’esforç dels ciutadans, les entitats i les institucions que treballen des de la solidaritat, la defensa dels drets humans i la cooperació amb el poble sahrauí i els encoratja a continuar llurs accions.
»Quart. El Parlament de Catalunya expressa la seva disposició oberta a col•laborar des del consens i la cooperació amb les parts, els organismes internacionals, la Unió Europea i l’Estat espanyol, per a continuar negociant a fi de trobar una solució justa i definitiva al conflicte, que respecti el dret del poble sahrauí de poder escollir el seu futur per mitjà d’un referèndum, tal com refermen les resolucions de l’ONU. (...).
Com els deia al principi, el meu compatriota Pau Casals va parlar davant l’Assemblea general i va oferir un concert de violoncel. Com ell mateix va explicar, va escollir una melodia tradicional catalana, anomenada el Cant dels Ocells, perquè els ocells, dalt del cel, canten “peace, peace, peace”.
Pau Casals va dir el següent,
“But let me say one thing. I am a Catalan. Today a province of Spain. But what has been Catalonia? Catalonia has been the greatest nation in the world. I will tell you why. Catalonia has had the first Parliament much before England. Catalonia had the beginning of the United Nations. All the authorities of Catalonia, in the XI Century, met in a city of France, at that time Catalonia, to speak about peace. At the XI Century. Peace in the world. And against, against, against war, the inhumanity of war. This was Catalonia. I’m so happy, so moved to be here with you...”
Quan Paus Casals va pronunciar aquestes belles paraules, ell mateix era un exiliat. El seu país havia patit una guerra. La seva llengua tornava a ser prohibida. A Espanya governava el règim totalitari del general Franco. Pau Casals no va poder tornar mai més a casa seva, al seu país.
He fet referència a Pau Casals per dues raons. Primer, perquè ha estat un dels catalans més coneguts arreu del món, vinculat estretament a Nacions Unides. Segon, perquè el missatge que va adreçar sobre la Pau és plenament vigent en el cas del Sàhara que avui ens ocupa.
Per aquestes raons, ens sentim solidaris amb el poble sahrauí. Des de fa 34 anys, la major part del poble sahrauí, unes 160.000 persones, viu refugiada en condicions extremes. Ho he viscut personalment en tres viatges als campaments. He vist com el regne del Marroc manté els sahrauís molt lluny de casa seva. Els condemna a sobreviure com a una nació sense territori, i aquest territori hi és.
Dels 30 articles que conté la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’ONU, Marroc no en compleix ni un en relació al poble sahrauí. Un exemple: Marroc ha impedit l’entrada dels nostres diputats als territoris ocupats. És rellevant l’informe de la Delegació del Parlament europeu de gener de 2009, una de les poques delegacions que ha pogut visitar el Sàhara Occidental.
Fa 18 anys els sahrauís van signar l’alto el foc a condició que l’ONU preparés un referèndum que s’havia de fer d’immediat. El referèndum no s’ha realitzat.
Vostès tenen la possibilitat d’acabar amb aquesta situació.
Com a diputat d’Esquerra Republicana, els demano que des de Nacions Unides s’ordeni una solució política per al Sàhara Occidental, adoptant les mesures que siguin necessàries per fer efectius els acords. El regne del Marroc, com a país ocupant, i Espanya, com a antiga colònia que no ha va completar el procés de descolonització, han de rebre instruccions precises i d’obligat compliment des de Nacions Unides.
Mentrestant, s’ha d’aturar amb urgència la repressió al Sàhara ocupat pel Marroc.
S’ha d’eliminar el mur de 2.500 kms construït pel Marroc.
S’han de desactivar milions de mines antipersones enterrades al Sàhara Occidental.
S’ha de tenir notícies dels 500 desapareguts i dels 150 presoners de guerra.
S’han de posar mesures per aturar l’explotació econòmica il•legal del Sàhara Occidental que s’està produint al marge de la voluntat del poble sahrauí, i que està afectant principalment els recursos minerals, pesquers i urbanístics.
Els demano que facin tot el possible per resoldre l’anomalia històrica que pesa sobre el poble sahrauí i que els ofereixin aquest 2009 l’alternativa esperançadora d’un futur en llibertat.

Thank you. En sahrauí, Sukran. En català, moltes gràcies

Un tribunal militar de Marruecos juzgará por traición a siete independentistas saharauis

Los siete fueron detenidos en Casablanca al regresar de una visita a los campamentos de refugiados de Tinduf (Argelia)
EL PAIS. IGNACIO CEMBRERO - Madrid - 17/10/2009
El hecho no tiene precedentes en los diez años largos de reinado de Mohamed VI. Un tribunal militar marroquí va a juzgar a siete independentistas saharauis residentes en la antigua colonia española por "colaboración con el enemigo". Hay que remontarse a casi veinte años, a los tiempos del rey Hassan II, para recordar en Marruecos a civiles sentados en el banquillo de una corte castrense.
Los siete - seis hombres y una mujer- fueron detenidos en 8 de octubre cuando desembarcaban en Casablanca de un vuelo procedente de Argel. Regresaban de un viaje de nueve días a los campamentos de refugiados saharauis de Tinduf y a la capital argelina.
Entre ellos figuraban dos célebres ex presos políticos, Brahim Dahane, presidente de la ASVDH, una asociación afín al Frente Polisario de defensa de los derechos humanos en el Sáhara, y Alí Salem Tamek, vicepresidente de CODESA, una organización con objetivos similares, pero más independiente del movimiento que lucha por la autodeterminación.
Tras varios días de interrogatorios policiales, todos ellos comparecieron el jueves ante el juez instructor de un tribunal de Casablanca que se declaró incompetente. El mismo día fueron presentados al juez instructor del tribunal militar de Rabat que les acusó de "colaboración con el enemigo" y de "atentar contra la seguridad del Estado".
Brahim Dahane fue autorizado el viernes a hacer una llamada telefónica a sus familiares. Les informó de que, tras permanecer ocho días en los calabozos de la policía judicial - tres de ellos con los ojos vendados -, habían ingresado en la prisión de Salé, la ciudad colindante con Rabat. Antes el instructor militar les comunicó los cargos que pesaban sobre ellos.
En teoría el código penal marroquí prevé hasta la pena de muerte para la alta traición, pero ningún condenado a la pena capital desde 1993 ha sido ejecutado. El último ajusticiado fue, hace 16 años, el comisario Tabet considerado culpable de proxenetismo a gran escala.
Las siete detenciones han sido condenadas por numerosas organizaciones desde Amnistía Internacional hasta la Fundación Robert Kennedy pasando por el Centro Internacional Olof Palme. La más célebre independentista saharaui, Aminatu Haidar, que preside CODESA, denunció ayer desde Sevilla la""intensificación de la represión" en la ex colonia española, según la agencia Europa Press.
En Marruecos, en cambio, partidos políticos y prensa oficialista aplauden al unísono las detenciones y el procesamiento de los independentistas a los que tachan de "quinta columna", "renegados" y "traidores".
Coincidiendo con estas detenciones, el Tribunal Supremo de Marruecos confirmó el viernes una sentencia que obliga a Le Journal, al más prestigioso de los semanarios francófonos, a indemnizar con 250.000 euros al ESISC, un centro de estudios con sede en Bruselas. Las cuentas de la publicación fueron bloqueadas. La decisión significa en la práctica el cierre de Le Journal.
El ESISC, que dirige el francés Claude Moniquet, publicó en 2005 un estudio en el que dejaba caer que el Polisario podía tener vínculos con el terrorismo. Le Journal puso en duda la objetividad de esa investigación y Moniquet le demandó ante un tribunal de Casablanca exigiendo una reparación sin precedentes en la historia del periodismo marroquí.
La probable desaparición de Le Journal es un episodio más en la larga lista de desdichas padecidas desde julio por la prensa independiente marroquí. El jueves ingresó en prisión Driss Chahtan, director del semanario árabe Al Michaal que a principios de septiembre osó comentar el estado de salud del rey. El 26 de agosto un comunicado del palacio real señaló que Mohamed VI padecía una infección con rotavirus, una especie de gastroenteritis, y debía guardar reposo.
A principios de mes el Ministerio del Interior cerró también de un plumazo, saltándose la legislación a la torera, el diario Akbar el Yaoum que había publicado en portada una caricatura del príncipe Mulay Ismael, primo del rey, que se acababa de casar. La fiscalía consideró que atentaba contra el honor de la familia real.

10 anys de Vacances en Pau a Palafrugell

Amics aquest any ja en farà 10 que des de Palafrugell organitzem les Vacances en Pau dels nens sahrauís, per aquest motiu el dia 1 d'agost farem festa, una gran festa en la que convidem a participar a totes les famílies que en alguna ocasió vareu tenir un infant sahrauí d'acollida i amics de la nostra Associació, ens plauria molt comptar amb la vostra presencia.
Caldrà doncs que ens feu arribar el més aviat possible la vostra confirmació de participació i el nombre de persones que hi sereu per tal de afinar al màxim a l'hora de fer les comandes dels menús.
Programa:
Dia 1 d'agost a les 20 hores a Els Ametllers de Palafrugell (carrer Barris i Buixò cantonada amb el carrer dels Plans)

1) Benvinguda i l'actuació de Miquelet (pallasso)
2) Projecció del documental (RASD - JUSTÍCIA SIN GUERRA?) aquest documental neix per donar una visió real sobre el poble sahrauí tan a la zona ocupada pel marroc com als campaments de refugiats a Tindouf.
3) Sopar
4) Musica sahrauí i tancament de la festa.

Gràcies per la vostra col•laboració.

Carles Ruiz
president de Lembarki

Obama pressiona al Marroc per a solucionar el conflicte del Sàhara

Sàhara Occidental, Mauritània, USA, Política exterior d'Espanya, Algèria. Sembla que el que s'ha apuntat en aquest blog no anava desencaminat: Obama està pressionant al Marroc perquè accepti una solució al conflicte del Sàhara Occidental compatible amb el Dret Internacional. Mohamed VAIG VEURE, molt empipat amb els nord-americans, s'ha negat a rebre a Christopher Ross, el diplomàtic nord-americà nomenat Enviat Personal del Secretari General de l'ONU. En el Sàhara Occidental i a Mauritània es lliura una lluita sorda entre USA i França. Amb qui estan el president Rodríguez i el ministre Moratinos? La mateixa premsa espanyola que dedicava columnes i pàgines a l'escandalosa detenció d'una imaginària "cèl•lula yihadista" no ha dit RES de la gira de l'Enviat Personal de l'ONU per a l'assumpte del Sàhara Occidental. Una gira en la qual han ocorregut coses importants i que mereixen ser examinades.
1. EL CONTEXT: USA EXCLOU AL MARROC DE LA SOLUCIÓ DEL CONFLICTE EN MAURITÀNIA Com sabràs a Mauritània s'ha produït una sorda lluita d'influència entre França i USA. La crisi de Mauritània s'ha resolt respectant la legalitat constitucional, com pretenia USA. L'altra "solució" que era convalidar el cop d'estat, la "solució" donada suport per França i per Moratinos ha fracassat. No només això, sinó que l'agent principal de la política francesa, El Marroc, ha estat exclòs per USA de la solució de la crisi mauritana, tal com rebel•la el setmanari marroquí AL Usbua que en la seva edició de 2 de juliol diu: Els assessors de Ross que li acompanyen (en el seu actual gira per la regió) comenten l'èxit del pla de Obama a Mauritània, pla que va obligar al president de la junta militar, Uld Abdelaziz, a dimitir. Per primera vegada El Marroc ha estat exclòs i no es va permetre a cap representant marroquí participar en les gestions d'USA a Nuakchott Obama vulgues uneixi solució per a tots els problemes de la regió, inclòs el conflicte del Sàhara, en dos anys. 2. LA PROPOSTA MARROQUINA DE "AUTONOMIA" DEFINITIVAMENT ENTERRADA: CAP A UNA VERSIÓ CORREGIDA DEL "PLA BAKER". Ross ha visitat la regió amb una nova proposta. Aquest fet és, en si mateix, significatiu, perquè significa, pura i simplement, que no es pren en consideració la proposta marroquina d'atorgar una suposada "autonomia" al Sàhara Occidental. Els lectors d'aquest blog no s'estranyaran per això. Ja vaig advertir aquí que en la reunió del Consell de Seguretat d'abril de 2009 que va aprovar la resolució 1871 l'ambaixador USA no va emetre cap suport a la proposta marroquina, a diferència del que va ocórrer l'any anterior quan es va aprovar la resolució 1813 . Parlant en clar: la línia Walsum-Moratinos (donada suport per Arístegui) és una via morta. Altre "èxit" per a sumar en el currículum de la diplomàcia del president Rodríguez. Queda per a mi clar que ni USA ni Ross, donen suport la "solució" d'una suposada "autonomia" , però quin és la nova proposta? Aquí vaig apuntar que en l'anterior gira aquesta nova proposta podria anar en la línia del Pla Baker. Oficialment seguim sense saber gens d'en què consisteix. Però ja hi ha alguna filtració. Si donem crèdit al setmanari marroquí AL Usbua, abans citat: Sembla que l'Enviat de l'ONU, Ross, ha vingut a la regió amb una nova proposta que estipula que una autoritat local en el Sàhara celebrarà eleccions sobre la base d'identificacions emeses per ambdós, El Marroc i el Front Polisari, com primer pas per a arribar a una solució. A mi personalment, això no em sembla que estigui molt lluny de la primera fase del Pla Baker. El fet és que el pla proposat per Ross (que no sabem si coincideix amb el que assenyala AL Usbua) ha estat donat suport pel president algerià, pels saharauis i no ha suscitat rebuig a Mauritània. Un escenari similar al que es va produir amb el pla Baker: tots donaven suport el pla menys El Marroc. L'aïllament va anar de tal magnitud que França no es va atrevir a votar contra el pla en la resolució 1495, de juliol de 2003, del Consell de Seguretat (del que llavors formava part Espanya).
3. MOHAMED VAIG VEURE DEMANA AJUDA A OBAMA, OBAMA LI DEMANA QUE DONI SUPORT A ROSS, I MOHAMED VAIG VEURE DESAFIA A ROSS 3-1, Mohamed VAIG VEURE, alarmat per les gestions de Ross, ha demanat suport a Obama. El dia 3 de juliol l'agència oficial de premsa marroquina va desvetllar la carta que Obama havia escrit a Mohamed VAIG VEURE i on, per primera vegada, el president americà es pronuncia sobre el Sàhara Occidental. La MAP no diu quan està datada la carta de Obama, encara que per a mi està clar que és anterior a la visita de Ross. Però la MAP, després de reproduir la carta de la qual no dóna la data, afegeix una frase final que aporta valuosa informació: És de recordar que SM el Rei Mohamed VI havia dirigit en les últimes setmanes missatges al president americà relatius a aquestes diferents i importants qüestions. O sigui, que el sultà marroquí, preocupat pel curs que està prenent el conflicte del Sàhara Occidental va demanar al president Obama "ajuda". Recordem que Mohamed VAIG VEURE @fer<3> ja el mateix amb Bush poc després de l'aprovació del Pla Baker. En aquell cas, la gestió va ser reeixida. Sembla ser, i així ho hem apuntat aquí, que en canvi del suport diplomàtic USA, El Marroc es va oferir a "deslocalitzar" al Marroc la tortura de presos de la CIA, al•legant l'acreditada "eficàcia" dels serveis de tortura marroquines. Ara, no obstant això, sembla que les coses no s'han resultat igual. Vegem per què. 3-2, El president Obama demana al sultà marroquí que doni suport a Ross. La carta de Obama (que, insisteixo, la MAP no ha datat) diu això: Quant a la qüestió del Sàhara, el president americà diu entendre "la importància que revesteix la qüestió del Sàhara Occidental per a Vostè, per al seu Regne i per a totes les poblacions que han sofert a causa d'aquest conflicte". "Comparteixo el vostre compromís que les negociacions portades a terme sota els auspicis de les Nacions Unides, constitueixen el marc adequat que permet assolir una solució mútuament acceptable, i espero que Christopher Ross, un diplomàtic experimentat que té una àmplia experiència de la regió, pugui promoure un diàleg constructiu entre les parts", afegeix. En aquest sentit, el President Obama diu que el seu Govern "treballarà amb el Vostre i amb altres parts en la regió, per a arribar a una solució que respongui a les necessitats de les poblacions, en matèria de gobernanza transparent, de confiança en l'Estat de Dret i d'una administració de justícia equitativa". Dita d'altra manera, el president Obama demana expressament a Mohamed VAIG VEURE que doni suport les gestions de Ross. 3-3, I el sultà marroquí desplanta a Ross. Christopher Ross va iniciar el seu gira a Algèria el 23 de juny. Allí va ser rebut pel president Buteflika i el ministre d'Afers exteriors. Li va exposar el seu pla i després de la reunió Ross va dir que era "optimista" sobre la possibilitat de solucionar el conflicte. El 25 de juny va visitar al capdavant Polisari. Allí es va entrevistar amb el president sahrauí i amb l'equip negociador amb El Marroc. El Polisari li va dir que estava "plenament disposat" a cooperar amb Ross. El 26 de juny Ross va viatjar a la capital de Mauritània, on es va entrevistar amb els nous president, primer ministre i ministre d'Afers exteriors. Recordem que en el seu primera gira per la regió, Ross no va visitar Mauritània, on havia un govern colpista no reconegut per USA (encara que si per França, Espanya i El Marroc). Ara, després d'arribar-se a una solució a la crisi en la línia patrocinada per USA, s'ha entrevistat amb els màxims responsables. El 27 de juny, Ross va viatjar a Rabat. Allí ni Mohamed VAIG VEURE ni el primer ministre s'han volgut entrevistar amb ell. Els desvergonyiments a Ross han estat constants. Per a començar, a la seva arribada a l'aeroport va ser rebut per responsables de nivell mig (un ambaixador i un director de protocol d'un ministeri). Durant 3 dies els mitjans marroquins no van donar informació sobre la visita. Es va entrevistar amb els ministres d'Exteriors i d'Interior, amb el cap del servei secret i amb un sahrauí col•laboracionista, Khalihenna Uld Rachid, a més d'un responsable de la Unió del Magrib Àrab. Allí va estar fins al dia 30 de juny. No obstant això, d'acord amb algun mitjà marroquí (AL Ajbar AL Yaum, de 1 de juliol de 2009): Mohamed VAIG VEURE no va rebre a l'Enviat Personal del SG de l'ONU per al Sàhara Occidental, Christopher Ross, durant la seva recent visita al Marroc. Algunes fonts apunten que el rei estava de visita en Uxda durant la visita de Ross, mentre que unes altres opinen que el palau real pot estar insatisfet amb l'enfocament de Ross. El desvergonyiment sembla que va asseure malament a Ross segons el francòfon Li Soir i el seu germà arabófono AL Masae, en la seva edició del 2 de juliol: L'Enviat Personal de l'ONU Christopher Ross, va abandonar El Marroc sense entrevistar-se amb el rei Mohamed VAIG VEURE. Una font pròxima a el Massae va revelar que Ross es va anar "descontentament" per aquestes entrevistes amb responsables marroquins que van discutir amb ell assumptes superficials sense tractar els assumptes essencials que són competència del rei. 4. I ESPANYA, QUÈ VA A FER? El 30 de juny Ross va arribar A Espanya on es va entrevistar amb Moratinos. Consultant la pàgina del Ministeri francès d'Afers exteriors no consta que Ross hagi visitat França: és una manera deliberada de dir que USA exclou el "enfocament francès" en la solució del conflicte del Sàhara Occidental? Una mica lògic en tot cas: és Espanya la potència administradora del territori, no França. El president Rodríguez agrada de vendre una imatge "ideològica" de la política exterior segons la qual Espanya dóna suport a un o altre líder en certs escenaris segons la simpatia ideològica. Doncs bé, si parafrasegem el lema electoral amb el qual el PSOE va perdre les eleccions europees podríem dir que "aquest partit es juga en el Nord d'Àfrica". Quin és el partit? El partit de la independència del Sàhara Occidental. Qui juguen? Doncs el francès conservador Sarkozy i el nord-americà esquerrà Obama. El partit es juga a Àfrica. De quin costat estan el president Rodríguez i el ministre Moratinos?
Carlos Ruiz Miguel